Tot i que tothom estigui d’acord que deixar de fumar és el més saludable i assenyat, suggerim respondre a les preguntes: Què perds si deixes de fumar? Què t’aportava? Per quins motius ho deixes?
Sembla estrany, però comprendre, legitimar i ser compassiu amb la part de tu que vol fumar et pot ajudar a deixar-ho. Per això et preguntem: Quina va ser la motivació inicial per començar a fumar?
Podem distingir entre la motivació per connectar: amb altres persones, amb les sensacions, amb el plaer, amb la recompensa, amb una faceta més atractiva de tu mateix; i la motivació per desconnectar: de l’entorn, d’una tasca, de l’estrès, d’un malestar emocional, del patiment, de la família o de la feina.
Quan es persegueix la desconnexió, sovint es vol generar un espai propi mitjançant la cigarreta.
També pot ser que es busqui omplir un buit. Consumir significa omplir, adquirir, i és per això que sovint es consumeix per mitigar una sensació interna de manca, de buit. O bé, es pot començar a fumar per semblar més interessant o més adult o per rebel·lar-se.
En general, els homes o nois fumen més per cultivar una determinada imatge d’ells mateixos, per plaer o per avorriment; i les dones o noies, per pressió de l’entorn o per curiositat.
Com veus, hi pot haver diferents motivacions darrere del tabaquisme, i poden ser molt personals i subjectives.
Si sents que encara estàs indecís sobre si començar o no una abstinència, et recomanem que facis un balanç, en què anotis, en una taula de 4 cel·les, els beneficis que sents que obtens en fumar (1.) i en estar abstinent (2.), i els desavantatges que associes a fumar (3.) i a l’abstinència (4.). Aquest exercici et pot ajudar a aclarir la relació que tens amb el tabac, a prendre una decisió i a buscar alternatives per obtenir els beneficis que sents que t’aporta el tabac.
En la valoració entre els motius a favor de fumar i els motius per deixar-ho, cal assegurar-se que els motius per deixar-ho tenen més pes, i que són motius propis, no aliens. Com més clarament es decanti el balanç a favor de deixar de fumar, menys força de voluntat caldrà en el procés. En cas que no sentis que el balanç té un resultat clar, potser estàs en una fase prèvia, i has de donar més espai i temps a valorar tots els arguments.
Si ho deixes per acontentar, satisfer o complaure algú, aquest procés no serà teu. Estaries externalitzant les raons per deixar-ho. A més, sentiràs que et sacrifiques o que renuncies al tabac, que et falta alguna cosa, i no que decideixes treure’l de la teva vida proactivament i per motius propis.
També pots començar a distingir les motivacions de les diferents cigarretes que fumes al llarg d’una setmana, ja que no totes les cigarretes es fumen pels mateixos motius: perquè el cos t’ho demana, com a automatisme o hàbit, per sostenir un malestar, com a recompensa, descans o premi, o com un petit espai per a tu mateix, per sortir de la teva rutina, per semblar més gran…
No obstant això, quan hi ha una addicció, sol passar que es desvincula la motivació del consum. Això significa que ja no cal que aparegui la motivació que hi havia a l’inici del tabaquisme (connexió, desconnexió, omplir un buit, semblar més gran…), perquè aquest consum es produeixi, ja que es reprodueix sense necessitat de motivació.
Si sents que el teu balanç es decanta cap a l’abstinència, és important que sàpigues que, de vegades, es viu una sensació de pèrdua i de dol quan es deixa de fumar. El dol és una experiència psicològica i emocional que respon a una situació viscuda com una pèrdua, i cadascú el pot viure d’una manera diferent. Pot semblar contradictori, perquè en realitat desitges treure el tabac de la teva vida, però recordem que això significa que hi ha una part de tu que sent que el tabac li aportava alguna cosa, i està bé escoltar aquesta part també, en lloc de negar-la.
Per travessar el dol, és recomanable recordar què és el que buscaves en el tabac, com i quan va entrar a la teva vida, si hi ha alguna cosa bona que t’hagi aportat, si hi ha anècdotes o situacions curioses en què et recordis amb una cigarreta a la mà; però també que pensis per què te’n vols allunyar.
Forma part d’aquest procés expressar les emocions associades que poden ser de qualsevol tipus: tristesa, per la pèrdua; por, pel que vindrà; ràbia, per les conseqüències patides, etc.
Per avançar en un dol, cal permetre aquesta experiència psicològica, no només castigar i demonitzar el teu “jo” fumador. Permetre els sentiments implicats en aquestes fases facilitarà que els puguis transitar i integrar i, finalment, avançar. En canvi, inhibir aquests continguts pot promoure l’estancament o el retrocés.
En aquest sentit, els rituals de comiat com una forma de digestió emocional són un bon predictor de l’èxit del procés. Amb ells pots ancorar psicològicament la transició a la nova fase de la teva vida i incidir en el rerefons psicològic de la dependència.
Hi ha investigacions qualitatives que indiquen que, si el dol s’elabora, es permet i es fa explícit mitjançant una carta de comiat al tabac, el compromís amb l’abstinència i el bon pronòstic d’aquesta augmenten (més informació al capítol “El Dia D”). Fins i tot, es proposa que la carta es comparteixi en veu alta amb altres persones de l’entorn o que es trobin en el mateix procés. Es tracta d’un exercici simbòlic, i cadascú pot pensar en altres rituals de comiat que li siguin còmodes.
Pot resultar estrany que li donem tant d’espai al comiat, si en realitat el que es desitja és allunyar-se com més aviat millor de la cigarreta. També és cert que hi ha persones que no senten aquesta pèrdua o dol, i que poden obviar aquesta part.
La justificació d’aquestes propostes rau en el fet que la relació persona-tabac, sobretot si ha estat prolongada, pot arribar a ser una relació complexa. En alguns aspectes pot ser semblant a la relació que puguis arribar a tenir amb altres persones, i construïda sobre la base d’ingredients subjectius que es poden abordar, si això t’ajuda en el teu propòsit. De fet, en moltes ocasions, podem anomenar relació tòxica la relació de la persona amb el tabac, primer perquè el tabac és un tòxic, i segon perquè la persona es recolza en una cosa que en realitat la perjudica, com en una relació sentimental tòxica. El perjudici derivat del consum de tabac pot generar un malestar que la persona intenta sostenir, irònicament, amb més tabac. Allò que la perjudica esdevé al mateix temps el seu consol o suport.
També la por pot estar jugant un paper en el procés de decidir deixar de fumar. Hi ha pors més innates, com la por a les amenaces o a perdre la vida. Aquesta por pot ser molt mobilitzadora quan s’ha rebut un diagnòstic que amenaça la supervivència, i cal deixar de fumar per sobreviure. Altres pors són més construïdes, és a dir, que tenen una elaboració, es basen en l’experiència personal, en la manera de funcionar de cadascú. Aquestes pors poden ser immobilitzadores. Per exemple: La por de fracassar. La por de no ser prou fort per aconseguir-ho. La por de no saber viure sense tabac. La por de deixar de ser un mateix si no es fuma. La por de perdre una part de si mateix si es deixa de fumar. La por de perdre’t alguna cosa (el famós FOMO).
En aquest cas, proposem cultivar la por de continuar igual: Què pot passar si continues fumant? Què passaria si no intentessis deixar-ho? Qui et trobaria a faltar si emmalaltissis i morissis per les conseqüències del tabaquisme? Què és el que t’estàs perdent per fumar? Connectar amb algunes pors és saludable, perquè t’acosta a la necessitat de protegir-te.
La por sol seguir el següent esquema emocional:
Esquema emocional:
Situació → Emoció → Necessitat
Amenaça (real o construïda) → Por → Protecció
Allò que es percebi com una amenaça pot ser ben diferent. Es pot tenir por dels accidents, en els quals es pateix una pèrdua de control. Un pot témer deixar de fumar, perquè l’amenaça rau en no aconseguir-ho i sentir-se incapaç de gestionar la seva vida. O es pot tenir por de continuar fumant, si s’ha rebut el diagnòstic d’un càncer de pulmó, que amenaça la vida mateixa. En sentir por, es necessita construir una protecció davant d’allò que es percep com una amenaça.
Prenem la idea que hi ha persones que no deixen de fumar per por de fracassar en l’intent, i que es protegeixen davant aquesta anticipació del fracàs continuant fumant i no fent cap canvi. Probablement estiguin prioritzant la protecció davant el fracàs per sobre de la llibertat de decidir. És a dir, es prefereix perdre la llibertat que exposar-se al fracàs. Mai no podrem assegurar a ningú que no se sentirà fracassat. La feina, més aviat, consisteix a assimilar que posar-se en moviment, fer un canvi o prendre una decisió, inclou la possibilitat d’equivocar-se o de fracassar. Quan s’integra i s’assumeix aquesta possibilitat, serà més fàcil posicionar-se i avançar. Com veurem al mòdul 3, encara que arribi la sensació de fracàs, encara que hi hagi una recaiguda, aquesta no ha de ser l’estació final del procés, i hi ha maneres de reconduir la recaiguda, aprofitar allò avançat i replantejar els objectius, les estratègies i un pla d’acció.
Les pors a deixar de fumar són més aviat motius per no deixar de fumar, i no tant motius per fumar. Recorda que no fumant no et perdràs res.
Pel que fa a les raons per les quals deixar-ho, et fem la pregunta: Per què ara i no abans?
Segurament tinguis molt clars els motius per deixar de fumar: els beneficis per a la salut, econòmics, en les relacions, etc.
Però has escollit aquest moment precís i pot ser útil saber per què, atès que això et connectarà amb la teva motivació personal (per a què?). I com ja hem vist, per superar una addicció cal ser part activa del canvi.
Abans de passar a l’acció et preguntem, com d’important és per a tu deixar de fumar, sent 0 gens important i 10, molt important?
0 ___________________ 10
Si la teva puntuació està per sota del 7, pot ser que calgui fer un procés previ per reafirmar aquest propòsit. I en aquesta línia t’animem a reflexionar:
Què hauria de passar perquè aquesta puntuació augmentés? Què t’agrada de fumar i què et desagrada? Què et preocupa de deixar de fumar? Per què has escollit la teva puntuació i no un 0?
I tanquem aquesta píndola amb una última pregunta: quanta confiança tens a aconseguir deixar de fumar, sent 0 gens i 10, molta?
0 ___________________ 10
Què o qui et podria ajudar a augmentar aquesta puntuació? Quins senyals et farien veure que has pujat un punt en aquesta escala? Per què has escollit la teva puntuació i no un 0?