Encara que tothom estigui d’acord que deixar de fumar és el més saludable i assenyat, suggerim respondre a les preguntes: Què perds si deixes de fumar? Què t’aportava? Per quins motius ho deixes?
Sembla estrany, però comprendre, legitimar i ser compassiu amb la part de tu que vol fumar et pot ajudar a deixar-ho. Per això et preguntem: Quina va ser la motivació inicial per començar a fumar?
Podem distingir entre la motivació per connectar: amb altres persones, amb les sensacions, amb el plaer, amb la recompensa, amb una faceta més atractiva de tu mateix; i la motivació per desconnectar: de l’entorn, d’una tasca, de l’estrès, d’un malestar emocional, del patiment, de la família o de la feina.
Quan es persegueix la desconnexió, sovint es vol generar un espai propi mitjançant el cigarret.
També pot ser que es busqui omplir un buit. Consumir significa omplir, adquirir, i és per això que sovint es consumeix per mitigar una sensació interna de manca, de buit. O bé, es pot començar a fumar per semblar més interessant o adult o per rebel·lar-se.
Com veus, pot haver-hi diferents motivacions darrere del tabaquisme, i poden ser molt personals i subjectives.
Si sents que encara estàs indecís sobre si començar, o no, una abstinència, et recomanem que facis un balanç, en el qual anotis, en una taula de 4 cel·les, els beneficis que sents que obtens en fumar (1.) i en estar abstinent (2.), i els desavantatges que associes a fumar (3.) i a l’abstinència (4.). Aquest exercici et pot ajudar a aclarir la relació que tens amb el tabac, a prendre una decisió, i a buscar alternatives per obtenir els beneficis que sents que t’aporta el tabac.
En la valoració entre els motius a favor de fumar i els motius per deixar-ho, cal assegurar-se que els motius per deixar-ho tenen més pes, i que són motius propis, no aliens. En cas que no ho sentis així, potser estiguis en una fase prèvia, i hagis de donar més espai i temps a aquest balanç.
També, pots començar a distingir les motivacions dels diferents cigarrets que fumes al llarg d’una setmana, ja que no tots els cigarrets es fumen pels mateixos motius: perquè el cos t’ho demana, com a automatisme o hàbit, per sostenir un malestar, com a recompensa, descans o premi, o com un petit espai per a tu mateix, per sortir de la teva rutina, per semblar més gran…
No obstant això, quan hi ha una addicció, sol passar que es desvincula la motivació del consum. Això significa que ja no cal que aparegui la motivació que hi havia a l’inici del tabaquisme (connexió, desconnexió, omplir un buit, semblar més gran...), perquè aquest consum es produeixi, ja que es reprodueix sense necessitat de motivació.
Si sents que el teu balanç es decanta cap a l’abstinència, és important que sàpigues que, de vegades, es viu una sensació de pèrdua i de dol quan es deixa de fumar. El dol és una experiència psicològica i emocional que respon a una situació viscuda com una pèrdua, i cadascú el pot viure d’una manera diferent. Pot semblar contradictori, perquè en realitat desitges treure el tabac de la teva vida, però recordem que això significa que hi ha una part de tu que sent que el tabac li aportava alguna cosa, i està bé escoltar aquesta part també, en lloc de negar-la.
Per travessar el dol és recomanable recordar què és el que buscaves en el tabac, com i quan va entrar a la teva vida, si hi ha alguna cosa bona que t’hagi aportat, si hi ha anècdotes o situacions curioses en què et recordis amb un cigarret a la mà; però també que pensis per què te’n vols allunyar.
Forma part d’aquest procés expressar les emocions associades que poden ser de qualsevol tipus: tristesa, per la pèrdua; por, pel que vindrà; ràbia, per les conseqüències patides, etc.
Per avançar en un dol, cal permetre aquesta experiència psicològica, no només castigar i demonitzar el teu "jo" fumador. Permetre els sentiments implicats en aquestes fases facilitarà que les puguis transitar i integrar, i finalment, avançar. En canvi, inhibir aquests continguts pot promoure l’estancament o el retrocés.
En aquest sentit, els rituals de comiat com una forma de digestió emocional són un bon predictor de l’èxit del procés. Amb ells pots ancorar psicològicament la transició a la nova fase de la teva vida, i incidir en el rerefons psicològic de la dependència.
Hi ha investigacions qualitatives que indiquen que, si el dol s’elabora, es permet, i es fa explícit mitjançant una carta de comiat al tabac, el compromís amb l’abstinència i el bon pronòstic augmenten (més informació al capítol "El Dia D"). Fins i tot, es proposa que la carta sigui compartida en veu alta amb altres persones de l’entorn o que es trobin en el mateix procés. Es tracta d’un exercici simbòlic, i cadascú pot pensar en altres rituals de comiat que li siguin còmodes.
Pot resultar estrany que donem tant espai al comiat, si en realitat el que es desitja és allunyar-se com més aviat millor del cigarret. També és cert que hi ha persones que no senten aquesta pèrdua o dol, i que poden obviar aquesta part.
La justificació d’aquestes propostes resideix en el fet que la relació persona-tabac, sobretot si ha estat prolongada, pot arribar a ser una relació complexa. En alguns aspectes pot ser semblant a la relació que puguis arribar a tenir amb altres persones, i construïda sobre la base d’ingredients subjectius que es poden abordar, si això t’ajuda en el teu propòsit.
Pel que fa a les raons per les quals deixar-ho, et fem la pregunta: per què ara i no abans?
Segurament tinguis molt clars els motius per deixar de fumar: els beneficis per a la salut, econòmics, en les relacions, etc.
Però has escollit aquest moment precís i pot ser útil saber per què, tenint en compte que això et connectarà amb la teva motivació personal. I com ja hem vist, per superar una addicció cal ser part activa del canvi.